Viena Directo

CEMENTIRI DE SINERA

Salvador Espriú

II

Quina petita pátria

encercla el cementiri!

Aquesta mar, Sinera,

turons de pins i vinya,

pols de rials. No estimo

res més, excepte l´ombra

viatgera d´un núvol.

El lent record dels dies

que són passats per sempre.

IV

Els meus ulls ja no saben

sinó contemplar dies

i sols perduts. Com sento

rodar velles tartanes

pels rials de Sinera!

Al meu record arriben

olors de mar vetllada

per clarus estius. Perdura

en els meus dits la rosa

que vaig collir. I als llavis,

oratge, foc, paraules

esdevingudas cendra.